Passatges era el títol de una exposició de pintura que vaig fer l'any 2004, a cavall entre la sala Jaume Mariné a l'Aliança de Poblenou i la Sala Can Felipa. En ella vaig mostrar la meva obra pictòrica sobre tela feta els darrers anys. Es tractava d'una serie de paisatges urbans, indrets i edificis de Poblenou, adaptacions a color de fotografies en blanc i negre. Fabriques, carrers dessolats i vies del tren, escenaris que tant em recorden als de la novel·la negre i de misteri. Vaig voler jugar amb amb aquests conceptes a l'hora de definir l'exposició.
Passatges va estar exposada un més aproximadament, però va tenir força afluència i em va permetre vendre gran part de la obra. Un èxit que he d'agrair als companys i família que tant em va ajudar.
A principi de segle l'estudi fotogràfic Roisin va fer una serie de postals, algunes panoràmiques, de Barcelona, que s'han convertit en icones i una important font d'informació del passat de la ciutat.
Una d'elles era una excel·lent fotografia de les obreres de Can Saladrigas. Es tracta de una composició vertical seguint la gran xemeneia, on les obreres, la majoria nenes, posen mirant a la càmera. El tret distintiu de la imatge, és que no és una presa bona. Hi ha dues figures d'esquenes, en primer pla que es dirigeixen al grup per unir-si, d'alguna manera la foto no estava encara preparada, i això li dona peculiaritat.
Vaig fer una reproducció de la imatge retallant la xemeneia i deixant-la en format quadrat, i en em vaig inventar el color. La obra va estar exposada uns anys al restaurant Itaca.
Una d'elles era una excel·lent fotografia de les obreres de Can Saladrigas. Es tracta de una composició vertical seguint la gran xemeneia, on les obreres, la majoria nenes, posen mirant a la càmera. El tret distintiu de la imatge, és que no és una presa bona. Hi ha dues figures d'esquenes, en primer pla que es dirigeixen al grup per unir-si, d'alguna manera la foto no estava encara preparada, i això li dona peculiaritat.
Vaig fer una reproducció de la imatge retallant la xemeneia i deixant-la en format quadrat, i en em vaig inventar el color. La obra va estar exposada uns anys al restaurant Itaca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)