El mural de Taxi Driver, de tres metres d'alçada, és potser la meva obra divina. L'homenatge a la pel·lícula de Scorsese va trobar un gran lloc a una paret del bar Puertohurraco.
Va ser un projecte suïcida doncs la paret era petita, jo no coneixia encara la tècnica de l'estarcit, treballava amb dos tons d'sprai de filtre simple, i per si fora poc, havia de fer un retrat de Robert de Niro. Des d' aleshores em replantejo tot això de la inspiració celestial i la intervenció de Déu en l'art, perquè la qüestió és que me'n vaig sortir. Aquest és una de les obres més celebrades per tothom i es de les que n'estic més cofoi. Per la seva situació arran de terra en un bar punk pensava que l'omplirien tatoos-graffitis, cal reconèixer que és temptador, però davant la meva admiració i sorpresa, sempre ha estat respectat.
Va ser un projecte suïcida doncs la paret era petita, jo no coneixia encara la tècnica de l'estarcit, treballava amb dos tons d'sprai de filtre simple, i per si fora poc, havia de fer un retrat de Robert de Niro. Des d' aleshores em replantejo tot això de la inspiració celestial i la intervenció de Déu en l'art, perquè la qüestió és que me'n vaig sortir. Aquest és una de les obres més celebrades per tothom i es de les que n'estic més cofoi. Per la seva situació arran de terra en un bar punk pensava que l'omplirien tatoos-graffitis, cal reconèixer que és temptador, però davant la meva admiració i sorpresa, sempre ha estat respectat.
Un dibuix força improvisat que titolaria "indigena de mirada brutal". Diguem que no ens agradaria trobarnos-el però la seva expressió és gairebé simpatica. Anys després em recorda els protagonistes "d'Apocalipto". Es un conpendi de totes aquestes tècniques en disseny corporal que aleshores semblaven estar tan de moda. Tatuatges, piercings, scarificacions, perforacions varies i fins i tot incrustacions a les dents.
En aquesta fotografia no gaire bona estic jo barallant-me amb la noia–tigre en un mural de l’Escola Llotja del carrer Avinyó on estudiava. Va ser durant la setmana cultural. La noia–tigre era un fotomuntatge que havia fet uns anys abans per una caratula de disc. Una fusió entre la bella i la bèstia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)