Esbós per un escut de Poblenou.
Funciona com a logotip. És el que jo anomeno Pob-art, art d'inpiració poblenovina.
Fou portada de Les Golfes, petit fanzine d'aquest barri. Està feta a tinta i amb trames adhesives.
Cartell per la Festa Major de la Verneda de Sant Marti, centrada en la diversitat i l'integració. M'el va demanar Jose Merino. Pensat per reproduir a quatre tintes. S'en van fer samarretes.
Dibuix impactant inspirat en la pel·licula de la Naranja Mecanica.
Punta fina i fotocòpies de retalls de premsa. Caldria posar-li color.
Una crítica al bombardeig informatiu i la manipulació mental que intenten alguns mitjans de comunicació.




Aquest és un dibuix ràpid d'aquests que fas en un moment i mana el subconscient. Té molta força eròtica, i la simetria propia del seixanta-nou. No s'ha publicat enlloc.

















Cartellet que em va demanar l'amic Pere per la Festa de Torogó de l'any noranta-quatre, quan tant em remirava els cartells seixanters de San Francisco.
Radikal Peskadilla Company. Any 1994, Octaveta per anunciar les primeres festes cel·lebrades a la Pescadilla, coincidint amb la festa major de Poblenou. Fetes completament a mà i amb tècniques tradicionals, parodiant una linia de refrescs del moment.

A principis dels noranta un premi multimilionari va tocar a un immigrant africà. El seu anonimat va fer córrer rius de tinta, els Calypso van fer una cançó...i jo aquest acudit sobre el 0,7 per cent al tercer món.
El mural de Taxi Driver, de tres metres d'alçada, és potser la meva obra divina. L'homenatge a la pel·lícula de Scorsese va trobar un gran lloc a una paret del bar Puertohurraco.
Va ser un projecte suïcida doncs la paret era petita, jo no coneixia encara la tècnica de l'estarcit, treballava amb dos tons d'sprai de filtre simple, i per si fora poc, havia de fer un retrat de Robert de Niro. Des d' aleshores em replantejo tot això de la inspiració celestial i la intervenció de Déu en l'art, perquè la qüestió és que me'n vaig sortir. Aquest és una de les obres més celebrades per tothom i es de les que n'estic més cofoi. Per la seva situació arran de terra en un bar punk pensava que l'omplirien tatoos-graffitis, cal reconèixer que és temptador, però davant la meva admiració i sorpresa, sempre ha estat respectat.





Un dibuix força improvisat que titolaria "indigena de mirada brutal". Diguem que no ens agradaria trobarnos-el però la seva expressió és gairebé simpatica. Anys després em recorda els protagonistes "d'Apocalipto". Es un conpendi de totes aquestes tècniques en disseny corporal que aleshores semblaven estar tan de moda. Tatuatges, piercings, scarificacions, perforacions varies i fins i tot incrustacions a les dents.
Dibuix per al programa de festes de Poblenou de l'any 1994. Representa la Rambla del barri, i una galeria de persones que l'habiten diariament: els avis, les nenes de les monjes, els joves, cambrers, quitxalla, dones i un indigent.
Un dibuix per a un article sobre l'oci nocturn al programa de festa major de Poblenou. M'agrada perquè té una línia molt lliure. Vaig utilitzar totes les tècniques dels il·lustradors gràfics: tinta negra, trames retallades, punta fina i retoladors.
Vers i revers de la samarreta de l'Associació d'Amics del Carib. Dissenyada a tres tintes. Es tracta de una sanefa de figures humanes vestides amb elements d'inspiració caribenya i tropical. La idea estava representada també com mural en el local de l'associació.

La imatge postal de una taronja mecànica. Un altre homenatge a la novel·la d'Anthony Burguess, i les meves primeres passes amb el Photoshop. Varem fer un fotografia d'estudi de la taronja. Després, amb l'ordinador, el muntatge amb la imatge del conglomerat mecànic de la ferreteria Bonet.
Amb Javi Lopez i un mural seu a l'escola Llotja. (1994)














En aquesta fotografia no gaire bona estic jo barallant-me amb la noia–tigre en un mural de l’Escola Llotja del carrer Avinyó on estudiava. Va ser durant la setmana cultural. La noia–tigre era un fotomuntatge que havia fet uns anys abans per una caratula de disc. Una fusió entre la bella i la bèstia.

Cartells ràpids per un taller de graffiti a l'escola Llotja, i per el lloguer d'un espai als tallers del Submarí.



Cartell per un festival de reagae i ska amb Discipulos de Otilia i Potato, a la sala Arzobispo. Any 1994.

Fragment de un mural a l'Associació d'Amics del Carib. Realitzat amb pintura i pigments, a partir de un disseny en forma de sanefa en que hi sortien persones amb motius caribenys.










Dibuix puntillista d'una taronja mecànica, idea inicial per el que anys més tard fariem en fotografia.