Andreu Mitx

El mural de Taxi Driver, de tres metres d'alçada, és potser la meva obra divina. L'homenatge a la pel·lícula de Scorsese va trobar un gran lloc a una paret del bar Puertohurraco.
Va ser un projecte suïcida doncs la paret era petita, jo no coneixia encara la tècnica de l'estarcit, treballava amb dos tons d'sprai de filtre simple, i per si fora poc, havia de fer un retrat de Robert de Niro. Des d' aleshores em replantejo tot això de la inspiració celestial i la intervenció de Déu en l'art, perquè la qüestió és que me'n vaig sortir. Aquest és una de les obres més celebrades per tothom i es de les que n'estic més cofoi. Per la seva situació arran de terra en un bar punk pensava que l'omplirien tatoos-graffitis, cal reconèixer que és temptador, però davant la meva admiració i sorpresa, sempre ha estat respectat.