Andreu Mitx

Vull descriure-us el procés de realització d'un dels meus dibuixos a la manera d'aquests programes americans que expliquen com es fan les coses. Es tracta de l'esquema clàssic en producció creativa: Pluja d'idees, documentació, esbós, figura i color.
L'excusa per això serà la meva visió artística de la Torre de les aigües del Besòs que junt amb la d'altres servirà per fer uns punts de llibre. El format cal que sigui molt vertical.
La meva idea ja és clara des d'un principi. Vull ubicar la torre en un escenari completament diferent del seu. Transportar la torre enmig d'un paisatge tropical dominat per la humitat i l'aigua. El seu aspecte desolat al bell mig de la jungla conferirà un caire misteriós i completament fantàstic. Mentre penso en això ja faig una primera aproximació al que haurà de ser la composició. Molt bàsicament, la torre sinistra i lleugerament torta entre molta vegetació.
A partir d'aquí he de començar a crear la imatge. Vull situar l'observador al peu de la torre, així doncs aquesta gairebé es perdrà més enllà dels arbres fins a la part superior dreta on la llum s'hi estavellarà. El més ortodox hauria estat agafar llapissos i traslladar-me fins a la mateixa torre per copiar-la al natural des de l'angle més o menys semblant. El gran problema seria inventar-me la llum, la forma que com he explicat ha d'incidir, i l'ombra dels arbres. La Torre de les aigües, al mig d'una plaça no rep cap tipus d'ombra.
Per altra banda, la forma de la torre, tant geomètrica, cilíndrica i sòbria afegien una dificultat. És importantíssim que la perspectiva i punt de fugues siguin gairebé perfectes. Qualsevol error seria imperdonable. Probablement hauria acabat fent la fotografia amb el mòbil.
Per tot l'exposat, he decidit complicar-me una mica la vida. Per moltes circumstàncies la Torre de les Aigües em resulta molt coneguda i gairebé familiar. La tinc àmpliament documentada en moltes fotografies i pintures des de gairebé tots els punts. He tirat de plànols i el nombre Pi per fabricar una maqueta de forma molt rapida. Senzillament m'he servit te un tub de cartó en el qual he enganxat la impressió a escala del perímetre de la torre. M'he dedicat a treballar el cartó tan sols des del sector que m'interessa representar. Lluny del que pot semblar, la realització de la maqueta, si disposes del material adequat, tan sols comporta un parell d'hores. Tot i que com a forma cilíndrica s'aguanta dreta, he tallat la base obliquament doncs vull que estigui una mica enterrada sota el nivell del sòl i recordeu, lleugerament torta.

El següent és anar a la taula del menjador, agafar les plantes que tingui per casa, un llum de peu, i construir rapidament una mena de diorama. El diorama et permet entrar dins l'escena i prendre els punts de vista que vulguis. Una foto de la torre de veritat no m'ho permetria igual. Aquí se m'ha ocorregut la liana, he agafat un simple cordó que he fet penjar fins a gairebé l'objectiu reforçant així la perspectiva. Al mateix temps jugo amb la llum les plantes per aconseguir l'efecte desitjat. No cal més, l'únic important és que la perspectiva i la llum tinguin qüerència.
Arriba el moment de la veritat, el del dibuix a línia, personalment el meu preferit, doncs m'agrada molt més dibuixar que pintar. Em disposo a fer un primer dibuix. Calco de la fotografia la silueta i ombres de la torre i la liana en primer pla, obtenint així la composició exacta de l'escena. Després vaig decidint a poc a poc la disposició de tots els elements secundaris que la conformen, en aquest cas, els arbres i vegetació. És en aquest moment que decideixo incloure alguns elements mòbils, com un salt d'aigua o una au tropical damunt la torre, que es converteix en l'únic element viu i aporta molt a l'escena.

És el moment de la documentació. Algunes il·lustracions, així com alguns àlbums de Tintin m'ofereixen varietat de tipus de fulles i vegetació selvàtica que copio en un quadern i que incloure al dibuix. D'un llibre d'animals en trec l'au, i a partir de fotografies de la torre de debò dedico tota l'atenció a dibuixar cadascun dels seus elements i detalls simulant que la degradació els ha afectat lleugerament.
Un cop tinc el dibuix acabat, el torno a calcar a llapis, millorant-lo. Això és el dibuix en essència, la part de tot el procés que més m'agrada. Després per fi, el passo a tinta delicadament.
A partir d'aquí ve el color. L'escenari representat ha d'estar presidit per tons verds i freds, es tracta d'una jungla humida. La torre, de colors rogencs i càlids serà el contrapunt. L'aplicació del color és la part que més em costarà. Ho faig amb l'ordinador. Escanejo la imatge i ho negocio tot amb el senyor Photoshop.